
EL DOLOR. TENIR-NE CONEIXEMENT MILLORA EL TRACTAMENT

Quan es té coneixement sobre el dolor ajuda a entrendre’l i finalment a millorar-ne el tractament. Disminuir-lo i fer-lo desaparèixer.
EL DOLOR. JA SAPS COM ELIMINAR-LO?
PRESENTACIÓ
El dolor és una experiència desagradable i pot arribar a ser invalidant. Tenir-ne coneixements ajuda en el tractament i en millorarà molt l’evolució .
Aquest blog s’origina arrel d’una necessitat de posar ordre a les idees després d’anys d’estudi de formació reglada i de l’experiència professional. Com a fisioterapeuta i com a entrenador al Centre Le Kiné del barri del poblenou de Barcelona, he tractat amb milers d’usuaris que pateixen de dolor i fruit d’aquesta experiència diària em faig algunes preguntes i busco respondre-les en aquest blog.
SITUEM-NOS; EL DOLOR EN
XIFRES
INTDODUCCIÓ AL MÓN DEL DOLOR
«La majoria de la població patim o patirem de dolor en algun moment de la nostra existència.»
El 31% de la població major de 15 anys pateix de dolor i aquest percentatge incrementa amb l’edat. El 23.9 dels homes majors de 15 anys pateix de dolor i en les dones majors de 15 anys incrementa al 37.8%. A Europa, el 19% de la població pateix dolor crònic. A casa notra ens trobem dos punts per sota (17%). D’aquests, el 21% se sent incapaç de treballar degut a la intensitat del dolor.
«A Catalunya, l’any 2023 hi havia 1.500.000 persones que patien de dolor crònic i 319.200 se sentien incapaces d’anar a treballar degut a la intensitat del dolor»
«Deixar de banda els aspectes emocionals del dolor, s’ha mostrat ineficaç en el seu tractament.»
El dolor comprèn moltes àrees de coneixement diferents i cal abordar-lo des d’una perspectiva pluridimensional. Durant molts anys s’han deixat de banda o s’han tractat com a aspectes secundaris, els aspectes emocionals del dolor. No tenir-los en compte i basar el tractament del dolor en la farmacologia s’ha desmostrat ineficaç. Així doncs, ampliem el camp de visió i comencem a relacionar-nos amb el dolor d’una manera diferent.
QUÈ ÉS EL DOLOR?
La definició del diccionari sobre el dolor és:
1.Percepció sensorial localitzada i subjectiva que pot ser més o menys intensa, molesta o desagradable i que es nota en una part del cos.
2. Sentiment intens de pena, tristesa o llàstima que s’experimenta per motius emocionals o anímics.
«El dolor és subjectiu i té a veure amb les emocions.»

Les emocions formen part del procés del dolor
Percepció vol dir la presa de consciència o la interpretació i organització. Sensorial es refereix als 5 sentits: vista, oïda, gust, tacte, olfacte. El dolor, doncs, és el fet d’interpretar i ser conscients (prendre consciència) d’alguna cosa desagradable que està passant al nostre cos. I ademés és subjectiu; no hi ha una forma objectiva d’avaluar-lo. Per altra banda ens diu que és un sentiment de pena, tristesa o llàstima. En anglès el dolor es diu «pain«. L’etimologia de «pain» és «peine» del francès. La traducció literal del mot francès és pena, tristesa. Embolica que fa fort! La pròpia definició del dolor, doncs, ens indica que és un procés que passa al cervell. No podem deslligar el cervell del cos, així com tampoc el cos del cervell. Son tot u. La vella separació perpetrada per Descartes, ja fa temps que no té validesa científica. Però continua havent-hi aquesta gran confusió, fins i tot, des de l’àmbit sanitari. A partir d’ara, doncs, sempre que parlem del cervell, haurem de pensar que el que hi passi dins, afectarà a tot el cos i viceversa, el que li succeeixi al cos, està íntimament relacionat amb el cervell.
El dolor se sol manifestar quan el sistema d’alarma corporal alerta al cervell d’un perill de lesió dels teixits, real o potencial.
El dolor implica tots els sistemes corporals i totes les respostes que es produeixen tenen com a objectiu la protecció i la curació.
El cos té un complex sistema d’anàlisi i detecció de perills que envia informació de forma permanent al cervell. Aquest sistema és el fruit de l’evolució durant milers d’anys. El cervell, en tot moment està informat del que està passant. Si amb tota la informació interpreta que hi ha una lesió dels teixits (real o potencial) activarà el dolor. L’únic objectiu del dolor és l’autoprotecció de tot el cos i la cura en el cas que hi hagi lesions dels teixits. Si ens trenquem un braç, es produeix un dany de teixits. El cos, per a poder reparar els teixits trencats necessitarà estar tranquil i no moure’s. El dolor serà molt efectiu en aquest sentit. Per altra banda, si acostem massa la mà al foc ens cremarem. Aquest dolor no es deu a un dany real dels teixits, però sí potencial. I el dolor ens recordarà que el foc crema i que més val no acostar-s’hi massa.
El cervell és una part fonamental en el complex procés del dolor. L’hem de conèixer més.
El dolor, però, pot ser molt més complexe. Quan parlem del dolor emocional, per exemple. El cervell és una part fonamental en la complexa experiència del dolor. Necessitem entendre el cervell per a entendre el dolor. A vegades hi ha dolors que són persistents. I per la necessitat que tenim de classificar-ho tot, hem arribat a l’acord que a partir de 3 mesos de dolor continu, aquest l’anomenem dolor crònic. Però això només és un nom. Fa temps escoltava aquesta afirmació: << La diferència entre el dolor agut i el crònic és que el crònic ja no hi pots fer res. Aleshores et prens alguna cosa per a trampejar-lo i portar millor la situació. >> Aquesta afirmació és completament falsa. Però igual que en l’època de les fake news, és més fàcil dir una mentida (sobretot si hi ha un rèdit econòmic al darrere) que desmentir-la. El problema però, és que aquesta frase la vaig escoltar d’una dependenta de farmàcia! Que a dia d’avui una indústria tant potent com és la farmacèutica, estigui venent aquesta «veritat» i que des de les escoles de farmàcia, medicina i infermeria s’estigui transmetent aquest discurs, és un problema per a milions de ciutadans. El dolor sí que té cura. I aprendrem a conèixer-lo.